El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:

L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)
No vull molestar en Marçal amb suposicions absurdes. (i no molestar a en Marçal)

Si es vol fer la pronominalització del complement directe, cal fer servir els pronoms el, la, els o les, si és de tercera persona. Per exemple:

Amb aquest significat, el verb molestar es pot fer servir pronominalment, molestar-se. Per exemple:

S'han molestat perquè els han fet seure en un racó.

Ara bé, molestar també es pot construir com a verb intransitiu, amb el significat de fer nosa a algú, afectar negativament. Aleshores, apareix, anteposat al verb, un pronom de datiu, encara que es dupliqui el complement indirecte. Per exemple:

Als botiguers els molesten les parades que hi ha al mig del carrer.
A la noia li molestava la picada de mosquit.

El verb molestar encara té un altre ús: quan té el significat de 'dignar-se a fer una cosa'. En aquest cas, és pronominal i va seguit de la preposició a i d'un infinitiu. Per exemple:

Ni tan sols s'ha molestat a demanar disculpes.

Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.5c)